Han desaparescut totes les Caixes d'Estalvis que operaven a Catalunya, menys La Caixa, la qual ha abandonat totalment el seu esperit inicial de servei a la població i s'ha convertit en un banc normal i corrent.
Un dels efectes més perversos de la crisi que va començar al 2007 ha estat la desaparició d'entitats de crèdit que poguèssin, en el moment en que la crisi ja sembla en víes d'encarrilament, donar suport econòmic als autònoms, comerciants, petites indústries i emprenedors de tota mena.
10 Caixes d'estalvi, moltes ja centenàries, alguna que remuntava llur activitat a una obra social de l'esglèsia del segle XV, han quedat anorreades, algunes absorbides per bancs privats i d'altres que, a més de resultar absorbides per un banc privat, deixen un rastre de deute i malversació indecent que hauran de pagar, euro a euro, cadascún dels catalans, inclús els qui no han nascut encara...
Tant els particulars, per les seves operacions, com especialment els autònoms i petites empreses, havien disposat d'una oferta bancària molt propera, molt arrelada al seu mateix territori.
Entre el ciutadà i els empleats i directors de sucursals de les caixes d'estalvi hi va haver una relació de proximitat i de confiança.
Tot aixó ha desaparescut. La oferta bancària a Catalunya, quan escrivim aquestes línies (Hivern 2014/2015) es limita a una caixa d'estalvis centenària, molt gran, molt potent, amb oficines per tota Espanya... Peró que va deixar de ser una caixa d'estalvi. Ara, tot i que manté un vestigi de "caixa d'estalvis" al seu logo, es un banc normal i corrent. A més d'arrossegar unes relacions pornogràfiques amb els borbons de Madrid.
Operen a Catalunya bancs tradicionals, que han concentrat en molt poques entitats la diversitat d'entitats on els autònoms i petites empreses podíem anar a demanar un crèdit.
Quan escrivim aquestes línies encara manté llur activitat una caixa d'estalvis conformada amb les restes dels naufragis de caixes d'estalvi amb seus a Manresa, Barcelona i Tarragona. Pendent de ser ja trespassada a un banc espanyol, funciona literalment com un banc zombie.
Més enllà d'esperar que els jutjes fiquin a la presó a més d'un deliqüent, als catalans ens resten relativen poques opcions...
Un cop descartada la resignació, entre les poques coses que podem fer, de baix cap a dalt, és simplement tornar a començar.
Especialment per els qui tenim una certa edat i recordem els anys en que com atutònoms i emprenedors en general, treballàvem amb les caixes d'estalvi catalanes, ens resulta molt feixuc pensar en "tornar a inverntar la roda"...
Però és evident que si no ho fem els mateixos catalanas, amb les nostres úniques forces, de baix cap a dalt, no vindrà ningú de fora a fer-ho per nosaltres.