Vull estar informat dels avenços de Caixa Catalana:

Nom: Mail: Població:
Accepto els termes * requerit * CLAUSULADO LOPD ART. 5 [ Llegir més ]

English   |   Alemany

Perquè les caixes d'estalvi han desaparescut, i s'han transformat en bancs

Tradicionalment, les Caixes d'Estalvi havien finançat als sectors més dèbils de la societat catalana. En un moment de crisi aguda, els autònoms, comerciants, petites indústries i emprenedors s'han trobat sense suport financer. 10 Caixes d'Estalvi, la majoria centenàries han quedat anorreades, absorbides per bancs privats, deixant un rastre de deute i malversació indecent que haurem de pagar tots els catalans.

Què podem fer per capgirar aquest desastre?

Més enllà d'esperar processos judicials per als responsables deliqüents, descartada la ressignació, cal TORNAR A COMENÇAR. Els ciutadans de Catalunya, com en altres ocasions al llarg de la Història, amb les nostres forces i estalvis, tenim capacitat per aixecar de nou el país.

Full de ruta

FASE INICIAL
Us demanem d'adherir-vos a l'Associaciació per la nova CAIXA CATALANA Cooperativa de Crèdit, per arribar a tenir, com més aviat millor, una entitat de crèdit que treballi amb l'esperit inicial de les caixes catalanes. El primer que estem fent, en aquesta fase inicial, és unir forces, bastir una àmplia xarxa de persones que creuen en un altre model d'entitat financera diferent de les que existeixen actualment i que difonguin el projecte fins el darrer racó del país. La constitució d'una Assemblea de socis i dels seus equips de treball, ha de ser el punt de partida per desenvolupar un nou projecte financer.

Molts catalans tenim els nostres estalvis dipositats a desgrat en entitats financeres que ens son alienes al país i als interessos dels ciutadans. Els catalans que estem compromesos amb el país no volem tenir els nostres recursos en mans foranes, depenent sempre de Madrid.

Quan Catalunya està aclaparada per una crisi tan llarga i profunda, molts catalans no són prou conscients que si poguèssim agrupar els nostres estalvis, disposaríem d'una massa de capital molt important, que podríem canalitzar pel bé del país i de les classes mitjana i baixa de Catalunya.

Un dels aspectes més sinistres de la crisi ha estat la desaparició del microcrèdit adreçat als aturats que voldrien tornar al món del treball, iniciant una nova professió, obrint un comerç, oferint nous serveis o descobrint noves oportunitats econòmiques...

En el cas dels autònoms, tradicionalment mantenia la seva operativa bancària repartida entre algún banc i les Caixes d'Estalvi de proximitat. Ara veu com el ventall d'entitats s'ha concentrat de forma alarmant, reduint la seva capacitat de negociació i finançament.

L'Associació fa una crida especial als Gremis professionals i d'oficis de Catalunya, als Col·legis Professionals, que necessiten agrupar-se per aconseguir el capital fundacional que permeti tenir una altra volta una Entitat Finançera Catalana.

Catalunya tè unes grans mancances en finançament d'inversions de re-industrialització, de renovació de les petites indústries, en la millora de l'eficiència energètica, en la potenciaciació de l'agricultura i ramaderia sostenibles i en l'actualització del turisme sostenible.

Malgrat la crisi, les cooperatives i les entitats de caràcter social tenen una gran força econòmica i de pressió. Aquestes estan cridades a fer sentir la seva veu per aconseguir la nova Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit.

Molts projectes viables i sostenibles no veuen la llum per falta de finançament, sobretot en noves tecnologies i innovacions en agricultura sostenible. L'atenció a les petites empreses també ha de ser un objectiu prioritari per la nova Caixa Catalana.

La nova entitat ha d'operar amb estrictes criteris de transparència, austeritat i rigor en les despeses, lluny de tota especulació i esclosa qualsevol oferta en productes financers d'inversió variable o Fons d'Inversió. Carregant comissions operatives inferiors a les que avui imposa l'economia especulativa, treballant amb marges estrictes entre els estalvis recollits dels clients i els crèdits concedits als sectors preferents abans esmentats.

Treballant en xarxa per tot el país, mantenint el boca-orella com el millor mètode de difusió realitzat pels socis, els treballadors i els clients. i amb l'ajut de les noves tecnologies, les despeses en publicitat i manteniment d'oficines es podrien reduir moltíssim.


ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT
L'Associació ja des de la primera Assembla ha de comptar amb un Consell Rector Provisional amb les següents funcions i equips de treball:

  • Administració i gerència. Encarregat de la base de dades, el cobrament de quotes i la gestió de recursos humans.
  • Comunicació i xarxes. Encarregat de la comunicació amb la premsa, la difussió a les xarxes, disseny de campanyes i argumentari.
  • Estudis de viabilitat, avant-projecte, fòrmules col·laboratives amb d'altres entitats, temes legals.

Paral·lelament, arreu del territori s'han de constituir els nuclis territorials o regionals que tindran com a funcions principals:

  • La definició del projecte bancari: mercat potencial, productes financers, targetes, banca electrònica, codi ètic. Cadascún d'aquests punts hauran de ser consensuats amb el Consell Rector Provisional i aprovats i ratificats per l'Assemblea General.
  • La difussió i extensió del projecte en tot el seu àmbit tyerritorial.
  • Cerca de socis potencials, col·lectius agraris, associacions de comerciants i col·lectius d'empreneduria.

SEGONA FASE: Capital Fundacional i Fitxa bancària.
Després d'aglutinar una massa suficient al voltant del projecte, el següent és la realització dels estudis de viabilitat econòmica, jurídica i fiscal. Al mateix temps, es pot iniciar la recaptació, del preceptiu CAPITAL FUNDACIONAL (uns 4.5 millions d'euros) i dipositar-ne la garantia al Banc Central Europeu de Frankfurt.

Finalment el darrer pas, possiblement el més complex de tot el projecte, és aconseguir la preceptiva LLICÈNCIA BANCÀRIA, lliurada pel Banc Central Europeu, per poder operar com Entitat Financera i obrir oficines, que inicialment serien poques, però, tecnològicament molt potents i primant sobretot la proximitat amb els clients.

Com a signes d'identitat, la nova Caixa Catalana hauria de tenir:

  • Total transparència en les despeses (visibles en la web).
  • Escala de sous molt ajustada
  • Prohibició de prima de rendiment o creixement
  • Prohibició de comercialització de productes d'inversió variables i Fons d'Inversió
  • Mentalitat austera en la despesa
  • Una Cooperativa de Crèdit ha d'estar regida pels mateixos socis-clients i els treballadors.
  • No hi pot haver cap càrrec polític en els seus òrgans rectors.

Pots veure la memòria complerta del projecte Caixa Catalana:

Llegir la memòria complerta del projecte CAIXA CATALANA, Cooperativa de Crdit